N, una víctima

N és, o mes ben dit, era un golden jove, guapo, i molt ben educat.
N tan sols tenia un problema: els seu amos no li cobrien les seves necessitats bàsiques.
N casi mai sortia de casa, tan sols un dia a la setmana anava a classes d'educació. Això li provocava estrés al pobre animaló, us imagineu tan sols sortir de casa dos hores a la setmana? no acabarieu tambè una mica estressats?
I l'Estres pot causar algun comportament no desitjat. N va mossegar a l'avi de la Família i a la mare. En desconec la magnitud de les lesions, si va ser molt greu o un simple marcatge sense causar ferida, però el cas es que van decidir que N havia de marxar.
Van donar veus per trobar una família que el pogues acollir, a manca d'una en van trobar dues pero... el veterinari d' N els hi va dir als seus amos que el gos era perillos i s'havia de sacrificar, que si no ho feien els hi posaria una denúncia i igualment ho haurien d'acabar fent.
Van decidir sacrificar N.
Si, N va mossegar, però... aquella mossegada no era potser un crit d'ajut? Si la seva família li hagues cobert les necessitats bàsiques del passeig, N no hauria sigut un gos sa i equilibrat sense problemes?
El seu educador afirma que N feia sempre cas, que era un bon gos, que tan sols tenia problemes d'estres que se li haguessin passat amb passeig i exercici.
És necessari sacrificar un golden d'un any i tres mesos que era un bon gos? Amb quin dret un veterinari realitza aquesta mena d'amenaces? amb quin dret un veterinari pot jutjar tan a la lleugera?
Potser, abans de jugar a ser Deus, hauriem de pensar una mica en les conseqüències de les nostres accions i decisions.