dijous, 23 de setembre del 2010

Nostalgia d'Agility

El passat 19 de setembre de 2010 vam anar a veure la prova d'UCECA que se celebrava al club d'agility de Girona.


No ens hi vam quedar tota l'estona, vam fer el "xafarder" només un parell d'horetes, i em va saber greu no veure saltar en Planiol amb la Fura ni l'Esther amb la Gaia... haure d'esperar un altre dia. Però al menys vaig poder veure a la Carme amb la Timba, que ho van fer d'allò mes be.


La prova em va portar molts records i molta nostalgia.



Vaig recordar quan feia agility amb la Shanti, lo be que ens ho passavem les dues corrent per la pista... be, de fet la Shanti corrent i jo fent el que podia al seu darrera ... però era molt divertit.. quins temps... A la Shanti li agradava molt i era rapidissima... jo no l'atrapava pas... No teniem cap intenció de competir, tant sols de passar-ho be fent alguna activitat juntes, i aquest fita la vam assolir.



Va ser al club de Girona on vam començar a fer agility amb la meva petita campiona. Allà vam aprendre l'obediència bàsica i els primers obstacles. Va ser on vam descobrir el que podia fer compartir un esport amb el teu millor amic i com podies arribar a estrenyer vincles i tambè vaig conèixer persones com la Su i en Dom i gosses com la Denali, amb qui de tant en tant encara quedem per fer una volta.

Desprès vam seguir al club de Santa Coloma de Farners, on hi vam trobar gent molt agradable i vam seguir el nostre aprenentatge, sobretot jo, que era qui necessitava amb urgències les classes i no pas la Shanti.Quan vam decidir plegar de fer agility, la Shanti feia quasi tots els obstacles, només li va quedar pendent l'slalom...pero feia un balencí... uau... quin balencí!!!!



Aquest diumenge va ser una diada en família molt agradable, vam fer un passeig per les deveses de Girona mentre xerravem d'il·lusions, somnis i futurs incerts, vam veure saltar algun que altre gos i vam dinar en una terrasseta, però sobretot va ser una diada que em va portar records molt agradables i vam disfrutar molt veient com els gossos, guiats pels seus companys, feien les pistes. Bè, de fet... l'Uriel va aprofitar per fer un sonet :)



"Potser es cert que només recordem allò que ens agrada, però que seria d'aquestes nits sense una bona dosis de nostalgia gola avall"