dualitats

El Ying i Yang és un concepte que es fonamenta en la dualitat de tot allò que existeix en l'univers. Descriu dues forces fonamentals, aparentment oposades i complementàries, que es troben en totes les coses. Tot segueix el següent patró: llum/foscor, so/silenci, calor/fred, moviment/quietud, vida/mort, ment/cos, masculí/femení... segons aquesta idea, cada ésser, cada objecte o pensament és una unitat composada per dues facetes o "forces"; cada cosa te un complement del qual depèn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces són dinàmiques i això implica que no existeix res a l'estat pur ni en absoluta quietud, sinó que tot es transforma contínuament; la sola realitat existent és el canvi.

Com pot ser un concepte tan simple ... i a l'hora tan difícil d'entendre i acceptar? I es que realment els objectes, els sentiments... tot el que existeix no podria ser sense el seu oposat que l'hora el complementa ... no hi podria haver gran sense petit, bo sense dolent, amor sense odi, vida sense mort, alegria sense tristesa ... tot sovint pensem que el mon seria meravellós sense el costat fosc ... però a l'hora sense donar-nos compte, també condemnem el costat clar, i es que aquest no pot existir sense l'anterior, son la mateixa moneda, la cara i la creu, es necessiten i es complementen.

És per aquest motiu que el mon que ens envolta és ple de contrastos i de colors, ple de detalls que el fan complexe, que ens captiven i a l'hora ens fan apartar la mirada. Els sentiments es contradiuen constantment, es troben immersos en una contínua lluita per intentar trobar un equilibri entre aquestes forces oposades que formen part de nosaltres mateixos i que són inestables, que ens fan canviar al llarg de les nostres vides, que ens fan dubtar i caure, i a l'hora ens aixequen i ens fan mes forts en el nostre camí per trobar la pau interior tan desitjada.

Trobo molt curiós com aquesta filosofia de la vida aplicada al "mon dels Gossos" pot donar una diversitat tan gran d'aquests animalons, i és que de gossos n'hi ha de totes menes però sempre en trobarem un que en complementa un altre, tancant d'aquesta manera el cicle.

gros <-------------------------------------------------------------> petit

Blanc <---------------------------------------------------------> negre

Cadell <--------------------------------------------> adult

pèl curt <-------------------------------------------------> pèl llarg

Amb pedigree <---------------------------------------> Sense Pedigree

Esportista <------------------------------------------------> Sedentari

Valent <----------------------------------------------------> poruc

tancat <-------------------------------------------------------> alliberat

Tranquil <-------------------------------------------------> nervios

un veí peculiar

Avui no parlaré dels nostres amics peluts que caminen de quatre potes, avui em permetré el luxe de parlar d'un animaló un xic mes petit i que tenim com a "veí"

Si, ara mateix tenim un veí força peculiar, de fet, quasi podríem dir que es tracta d'un okupa que s'ha instal·lat a les escales de l'entrada de casa.

Es tracta d'un pardalet, ja fa uns dies que el veiem amagant-se pel pati de davant. L'altre dia em va semblar veure com de bon matí la seva mare l'alimentava. La veritat es a l'ocell se'l veu espavilat, però sembla petit i que encara no te prou força per volar, tot i que avui ja no saltironejava per anar d'un costat a l'altre de l'escala, sino que ho feia volant.

Jo m'estimo més ser una observadora i no posar-m'hi pel mig ,perque ja ha passat quasi tot una setmana i a l'ocell cada cop se'l veu mes fort. Crec que val mes no posar les manasses en allò que te el seu curs natural i que segueix un bon rumb. Em sembla que aviat ens abandonarà per retornar al seu hàbitat natural i a nosaltres ens deixarà un record i un parell de fotos.

Entrenament conjunt i sopar 15/08/09

El 15 d'agost vam fer un entranament conjunt al club.

Ens vam trobar els del club de la Selva, els de Ciutat Comptal i els de Lleida. La veritat es que jo estava una mica nerviosa ... de fet una mica nerviosa no... estava MOLT nerviosa. Fer un entreno amb tanta gent... que t'està mirant ... ostres noi... quins nervis .. jejejeje (el riure aquell tonto que te surt en aquests moments ...)


Però la veritat es que tot plegat va anar molt be. Vam fer un parell de pistes i la petita s'ho va passar de conya saltant i pujant rampes, cada cop te mes interioritzat el "toca", va fer el tub ceg a la primera, i sense gaire esforços. També es va despistar una mica i li va costar saltar per dins la roda, però al final, després de seguir les indicacions que em van donar i amb un xic d'ajuda, ho va aconseguir. A mi em van corregir un parell de cosetes que feia malament i penso seguir els consells que em van donar, crec que em seran de gran ajuda. En definitiva, qualifico l'entrament com un èxit, perque al capdavall es va complir l'objectiu principal de fer agility: passar-m'ho be amb la Shanti fent una activitat que ens agradi a les dues.


La Runa tampoc no es va perdre l'esdeveniment, va ser una gran ocasió per posar-la a prova davant de molts gossos desconeguts per ella i es van notant els progressos amb el seu nou educador (En Salvi, de l'associació canina la Selva), l'ensinistrament en positiu li està anant de fàbula. Es va passar molta estona sense bordar i a més hem descobert que la Dyla, una gosseta border collie del club de tres mesos d'edat, la sap mantenir a ratlla, sense fer-li mal la fa callar i la posa al seu lloc. I fins i tot, al final de la nit es va deixar acariciar per dues persones noves, la Maite i el seu home, per fi van aconseguir tocar-la sense rebre una queixalada a canvi. Molt be Runa, segueix així :)



Desprès que tothom hagués fet les dues pistes va ser l'hora de sopar. Un xic de carn a la brasa, una bona conversa i una volldamm ben fresqueta van ser els ingredients principals. Feia una temperatura agradable i erem una bona colla asseguts a la taula, tot plegat molt agradable.

I per finalitzar la trobada, un joc de memòria. Aaaaaai mare, quina por. La memòria i jo no som gaires amigues. El joc consistia en que cada participant feia fer un obstacle nou al gos, i havies de recordar els obstacles anteriors i afegir-ne un de nou. Les primeres en caure vam ser la Shanti i jo jejejeje però desprès la cosa no va parar fins que van quedar dos equips a la pista, un de Ciutat Comptal i un de la Selva, aaanims Carme i Timba ... estem amb vosaltres, (que ve que es compenetren aquest parell). Al final ho vam deixar en tables, sino encara hi seriem.

Va ser un dia molt divertit, ple de moments agradables, d'aquells que segurament recordarem durant molt de temps. Tots plegats vam aprendre moltes coses, alguns vam superar reptes personals, vam fer un passet mes en el nostre cami que ens portarà a la meta que busquem. En definitiva, va ser un dia molt positiu, ple d'experiències bones que ens van ajudar a "crèixer" una mica mes.

reflexionant sobre els gats

Penso que els gats son uns animals enigmàtics i fascinants, que poden percebre coses que a nosaltres se'ns escapen. Son éssers nocturns i silenciosos, grans observadors, còmplices de la lluna, que guarden misteriosos secrets perduts des de fa milers d'anys.

Malgrat que siguin animals domèstics, que comparteixin el mateix territori que nosaltres, son uns animals indomables que sempre conservaran un punt d'autosuficiència, tossuderia i orgull de l'espècie que els farà ser estimats per uns i al mateix temps odiats per altres.

Els gats tenen el seu llenguatge, la seva manera d'entendre la vida i la seva pròpia lògica; però moltes vegades interpretem les seves conductes des de la nostra perspectiva, fent us dels nostres signes i això porta a errors, ja que la nostra supèrbia humana fa que prenguem decisions ignorant el seu codi especial, obviant les seves necessitats i pressuposant la millor solució, que amb freqüència és equivocada.




En Church va neixer el 24 dejuny de 2001, i sempre he dit d'ell que és el millor regal que m'han fet mai, i és que realment em considero afortunada de compartir casa amb un gat tant fantàstic.

N, una víctima

N és, o mes ben dit, era un golden jove, guapo, i molt ben educat.
N tan sols tenia un problema: els seu amos no li cobrien les seves necessitats bàsiques.
N casi mai sortia de casa, tan sols un dia a la setmana anava a classes d'educació. Això li provocava estrés al pobre animaló, us imagineu tan sols sortir de casa dos hores a la setmana? no acabarieu tambè una mica estressats?
I l'Estres pot causar algun comportament no desitjat. N va mossegar a l'avi de la Família i a la mare. En desconec la magnitud de les lesions, si va ser molt greu o un simple marcatge sense causar ferida, però el cas es que van decidir que N havia de marxar.
Van donar veus per trobar una família que el pogues acollir, a manca d'una en van trobar dues pero... el veterinari d' N els hi va dir als seus amos que el gos era perillos i s'havia de sacrificar, que si no ho feien els hi posaria una denúncia i igualment ho haurien d'acabar fent.
Van decidir sacrificar N.
Si, N va mossegar, però... aquella mossegada no era potser un crit d'ajut? Si la seva família li hagues cobert les necessitats bàsiques del passeig, N no hauria sigut un gos sa i equilibrat sense problemes?
El seu educador afirma que N feia sempre cas, que era un bon gos, que tan sols tenia problemes d'estres que se li haguessin passat amb passeig i exercici.
És necessari sacrificar un golden d'un any i tres mesos que era un bon gos? Amb quin dret un veterinari realitza aquesta mena d'amenaces? amb quin dret un veterinari pot jutjar tan a la lleugera?
Potser, abans de jugar a ser Deus, hauriem de pensar una mica en les conseqüències de les nostres accions i decisions.