Al llarg dels últims mesos han passat un seguit de fets que ens van fer prendre la decisió de buscar-li una nova família a la Runa.
El cas és que per diverses qüestions no podíem atendre a la Runa de la manera que ella necessitava, i malgrat que ens va costar, vam optar per trobar-li una nova llar. La veritat és que li vam trobar la millor possible: els pares d'en Xevi.
Sí, ara la Runa te tota l'atenció que necessita, te companyia durant tot el dia i és "gossa única", és a dir, està moolt mimada jejejeje. Fa llargues passejades, veu gossos i persones i viu com una reina. La veritat és que està molt tranquil·la, i en Xevi i jo la continuem veient, vamos, que a part de trobar-li una bona família no hem perdut el contacte amb ella. En Xevi la veu quasi a diari i sembla molt feliç.
De totes maneres, m'agradaria dir que aquest canvi de família no hagués estat possible sense l'esforç d'en Xevi. La Runa que va marxar de casa nostra no es la mateixa Runa que va arribar, gràcies a la dedicació d'en Xevi, la Runa d'ara és una gossa molt més segura d'ella mateixa, molt més social i gens perillosa. Encara queda feina a fer, però se'n va fer molta i es va notar.
A part de l'esforç d'en xevi, aquest canvi de la Runa tambè ha estat possible gràcies a altres persones i gossos que han "sofert" amb paciència els seus lladrucs (ves a saber que els hi deia). Tant aquestes persones com gossos són molts i segurament me'n deixarè algun però m'agradaria mencionar-los per donar-los les gràcies per la seva paciencia:
la Shanti, que malgrat ser "atacada" dins la seva pròpia casa va tenir molta paciència i es va deixar ensumar i va intentar ensenyar-li a la Runa tot el que sap de gossos. Si es que es un sol la meva nena.
La Roser, que va venir de seguida que la vam avisar per ajudar-nos a posar pau entre la Runa i en Church.
Els del club agility de Santa coloma de Farners, que patien els lladrucs de la Runa cada 2 x 3 amb molta paciència.
La gent de la Bu Bup, tant els cuidadors com els voluntaris que ja saben qui son, que ens deixaven passejar amb els seus gossos.
Als nostres amics Eva i David i la Fada... santa paciencia la de la Fada ... no vull saber que li deia la Runa... però segur que res de bonic XD
La Denali, la Su i en Domenech, que van reprimir-se les ganes de "xutar" a la Runa i van fer tot el possible per acostar-se a ella.
Als nostres veins de carrer (Josep, Pruna,Eli, Nala, Sammi, i d'altres), que van veure l'evolució de mica en mica de la Runa i ens donaven anims per seguir endavant.
I a molts altres que van acostar-se a la Runa i van deixar que el seu gos/sa s'hi apropés.
Sense la bona voluntat de tota aquesta gent que s'estima els gossos i que intenta entendre'ls, no hagués sigut possible la socialització de la Runa, ja que no és gaire agradable acostar-se a un gos que et borda i et ronca... i la Runa necessitava relacionar-se per sentir-se segura i està mes tranquil·la, però a part d'una bona predisposició de l'entorn, tambè necessitava un guia que l'ajudés a confiar, i aquest va ser el paper d'en Xevi. Gracies a tots vosaltres la Runa te una bona família.
Tambè m'agradaria donar les gràcies a la nova família de la Runa per donar-li aquesta nova oportunitat de ser feliç i satisfer totes les seves necessitats. La Runa no és una gossa dolenta, simplement és una gossa amb moltes pors i inseguretats, però tambè és una gossa que busca una falda on poder dormir, una ma que l'amanyagui i algú a qui esperar remenant la cua.
Amb el temps me n'alegro de la decisió que vam prendre perque realment la Runa està molt millor a la seva nova llar, i de pas, perque no dir-ho: la Shanti tambè està millor sense la Runa. Ara les dues estan molt mes tranquil·les.
Sí, ara la Runa te tota l'atenció que necessita, te companyia durant tot el dia i és "gossa única", és a dir, està moolt mimada jejejeje. Fa llargues passejades, veu gossos i persones i viu com una reina. La veritat és que està molt tranquil·la, i en Xevi i jo la continuem veient, vamos, que a part de trobar-li una bona família no hem perdut el contacte amb ella. En Xevi la veu quasi a diari i sembla molt feliç.
De totes maneres, m'agradaria dir que aquest canvi de família no hagués estat possible sense l'esforç d'en Xevi. La Runa que va marxar de casa nostra no es la mateixa Runa que va arribar, gràcies a la dedicació d'en Xevi, la Runa d'ara és una gossa molt més segura d'ella mateixa, molt més social i gens perillosa. Encara queda feina a fer, però se'n va fer molta i es va notar.
A part de l'esforç d'en xevi, aquest canvi de la Runa tambè ha estat possible gràcies a altres persones i gossos que han "sofert" amb paciència els seus lladrucs (ves a saber que els hi deia). Tant aquestes persones com gossos són molts i segurament me'n deixarè algun però m'agradaria mencionar-los per donar-los les gràcies per la seva paciencia:
la Shanti, que malgrat ser "atacada" dins la seva pròpia casa va tenir molta paciència i es va deixar ensumar i va intentar ensenyar-li a la Runa tot el que sap de gossos. Si es que es un sol la meva nena.
La Roser, que va venir de seguida que la vam avisar per ajudar-nos a posar pau entre la Runa i en Church.
Els del club agility de Santa coloma de Farners, que patien els lladrucs de la Runa cada 2 x 3 amb molta paciència.
La gent de la Bu Bup, tant els cuidadors com els voluntaris que ja saben qui son, que ens deixaven passejar amb els seus gossos.
Als nostres amics Eva i David i la Fada... santa paciencia la de la Fada ... no vull saber que li deia la Runa... però segur que res de bonic XD
La Denali, la Su i en Domenech, que van reprimir-se les ganes de "xutar" a la Runa i van fer tot el possible per acostar-se a ella.
Als nostres veins de carrer (Josep, Pruna,Eli, Nala, Sammi, i d'altres), que van veure l'evolució de mica en mica de la Runa i ens donaven anims per seguir endavant.
I a molts altres que van acostar-se a la Runa i van deixar que el seu gos/sa s'hi apropés.
Sense la bona voluntat de tota aquesta gent que s'estima els gossos i que intenta entendre'ls, no hagués sigut possible la socialització de la Runa, ja que no és gaire agradable acostar-se a un gos que et borda i et ronca... i la Runa necessitava relacionar-se per sentir-se segura i està mes tranquil·la, però a part d'una bona predisposició de l'entorn, tambè necessitava un guia que l'ajudés a confiar, i aquest va ser el paper d'en Xevi. Gracies a tots vosaltres la Runa te una bona família.
Tambè m'agradaria donar les gràcies a la nova família de la Runa per donar-li aquesta nova oportunitat de ser feliç i satisfer totes les seves necessitats. La Runa no és una gossa dolenta, simplement és una gossa amb moltes pors i inseguretats, però tambè és una gossa que busca una falda on poder dormir, una ma que l'amanyagui i algú a qui esperar remenant la cua.
Amb el temps me n'alegro de la decisió que vam prendre perque realment la Runa està molt millor a la seva nova llar, i de pas, perque no dir-ho: la Shanti tambè està millor sense la Runa. Ara les dues estan molt mes tranquil·les.
