Un nou repte

De mica en mica, la nostra petita Runa es va sociabilitzant. Ara ja dorm tranquil·la,ens comencer a reconeixer l'autoritat i la seva relació amb els gossos i les persones cada cop és mes relaxada.
Casa nostra ja es casa seva, però encara que ens queda un tema pendent, i és l'acceptació d'en Church. Ens pensavem que seria mes fàcil, però es veu que el que nosaltres interpretavem com a ganes de jugar son realitat ganes de caçar, i enlloc d'un company de joc hi veu una "presa".
Es tracta d'anar-los acostant de mica en mica, seguint les indicacions que ens han donat, però tambè ens han dit que costa molt matar aquests instints, que és practicament impossible, que segurament els haurem de tenir separats. Però nosaltres, dia a dia, posem a la pràctica les pautes marcades. Aconseguirem assolir aquest nou repte? esperem que s i que poguem fer mes fotos com la de sota, però sense haver de tenir la Runa lligada.

Els Resultats de la constancia

De vegades la sortida fàcil no es la millor, perquè tot sovint no sol ser la única.
Quan decideixes adoptar un animal, aquest passa a formar part de la família, i és la teva responsabilitat. Per mes problemes que hi hagi, s'ha de lluitar per ajudar a superar-los i fer-lo que sigui feliç, perquè tot sovint els mals comportaments que pugui tenir l'animal son apresos, son adquirits i no de naixament. Sense voler, d'una manera inconscient, som nosaltres mateixos els causants d'aquestes conductes no desitjades, i és que clar... ens agradi o no, parlem idiomes diferents, allò que per nosaltres pot ser una mostra d'afecte, per un gos pot ser una mostra de submisió; allò que a nosaltres ens ajuda a superar una por, per un gos pot ser el contrari...
Afortunadament, avui en dia hi ha molta gent que ens pot ajudar a reeducar la nostra mascota, i amb paciència, constància, confiança i seguint les pautes marcades s'obtenen resultats que fan possible el que semblava impossible. Encara no hem arribat al final del camí, pero amb cada passa ens hi acostem una mica mes.

la caverna de plato

La Caverna de Plató.

Imagineu-vos per un instant, tant sols per un instant, que us haguessin tancat en una habitació durant tota la vostra vida. En una habitació aïllada, sense haver vist mai a ningú. Sabríeu parlar? Coneixeríeu el significat d'una abraçada? Podríeu apreciar la dolçor d'un petó?

Ara imagineu-vos que un dia qualsevol, un dia normal, us desperteu, mandregeu una mica, preneu el vostre cafe amb llet acompanyat d'un donut, i sense avisar-vos, algú us empeny al buit. Comenceu a caure, sense saber on aneu, allunyant-vos de la seguretat de la vostra llar, per aterrar a un mon nou i amenaçador.

Imagineu-vos un mon completament desconegut, on cada senyal, cada moviment i cada soroll, és un enemic, algú de qui us heu de defensar. On cada gest, cada paraula i cada mirada, és un atac. Podríeu sobreviure a aquesta lluita diària?

Ara ens toca a nosaltres ensenyar-li a la Runa que el món també pot ser un lloc meravellós i tranquil, on poder jugar i divertir-se, on tant sols s'hagi de preocupar de buscar una bona ombra a l'estiu. No és un camí fàcil, però és el que hem triat.