La Caverna de Plató.
Imagineu-vos per un instant, tant sols per un instant, que us haguessin tancat en una habitació durant tota la vostra vida. En una habitació aïllada, sense haver vist mai a ningú. Sabríeu parlar? Coneixeríeu el significat d'una abraçada? Podríeu apreciar la dolçor d'un petó?
Ara imagineu-vos que un dia qualsevol, un dia normal, us desperteu, mandregeu una mica, preneu el vostre cafe amb llet acompanyat d'un donut, i sense avisar-vos, algú us empeny al buit. Comenceu a caure, sense saber on aneu, allunyant-vos de la seguretat de la vostra llar, per aterrar a un mon nou i amenaçador.
Imagineu-vos un mon completament desconegut, on cada senyal, cada moviment i cada soroll, és un enemic, algú de qui us heu de defensar. On cada gest, cada paraula i cada mirada, és un atac. Podríeu sobreviure a aquesta lluita diària?
Ara ens toca a nosaltres ensenyar-li a la Runa que el món també pot ser un lloc meravellós i tranquil, on poder jugar i divertir-se, on tant sols s'hagi de preocupar de buscar una bona ombra a l'estiu. No és un camí fàcil, però és el que hem triat.
3 comentaris:
que guapa :P
un 10 per la empatia que demostres. Tothom hauria de ser gos de tan en tan...
gracies Mariona! i gràcies tbe x visitar el meu blog :)
Publica un comentari a l'entrada