dilluns, 8 de juny del 2009

la caverna de plato

La Caverna de Plató.

Imagineu-vos per un instant, tant sols per un instant, que us haguessin tancat en una habitació durant tota la vostra vida. En una
habitació aïllada, sense haver vist mai a ningú. Sabríeu parlar? Coneixeríeu el significat d'una abraçada? Podríeu apreciar la dolçor d'un petó?

Ara imagineu-vos que un dia qualsevol, un dia normal, us desperteu, mandregeu una mica, preneu el vostre cafe amb llet acompanyat d'un donut, i sense avisar-vos, algú us empeny al buit. Comenceu a caure, sense saber on aneu, allunyant-vos de la seguretat de la vostra llar, per a
terrar a un mon nou i amenaçador.

Imagineu-vos un mon completament desconegut, on cada senyal, cada moviment i cada soroll, és un enemic, algú de qui us heu de defensar. On cada gest, cada paraula i cada mirada, és un atac. Podríeu sobreviure a aquesta lluita diària?

Ara ens toca a nosaltres ensenyar-li a la Runa que el món també pot ser un lloc meravellós i tranquil, on poder jugar i divertir-se,
on tant sols s'hagi de preocupar de buscar una bona ombra a l'estiu. No és un camí fàcil, però és el que hem triat.





3 comentaris:

Micheal Orlowsky ha dit...

que guapa :P

Unknown ha dit...

un 10 per la empatia que demostres. Tothom hauria de ser gos de tan en tan...

Cris ha dit...

gracies Mariona! i gràcies tbe x visitar el meu blog :)