Tothom hauria de tenir el seu tresor, i hauria de ser alguna cosa especial que el fes feliç. Però de vegades el nostre tresor ens enlluerna i obsessiona tant que vivim exclusivament per ell i només ens fa patir. Altres vegades som incapaços de gaudir del que tenim i desitgem el dels altres, volem tresors que no ens corresponen i ens fa desgraciats. D'altres vegades no sabem que tenim un tresor fins que el perdem, i aleshores la única cosa que sabem fer és lamentar-nos del que podria haver estat pero no ha sigut.
Però tot sovint gaudim del nostre tresor, en tenim cura, el cuidem i el protegim. Aprofitem cada minut que podem per estar amb ell, mimar-lo, disfrutar-lo i veure'l crèixer, perque si el nostre tresor està be, nosaltres tambè ho estem, perque és quelcom que ens ompla, que dona un sentit a les nostres vides, que fa que hagim de lluitar per alguna cosa i que, en definitiva, ens fa sentir vius.
Un tresor pot ser un objecte ...
un somni
Un sentiment
...
3 comentaris:
o un animal, un amic o una parella ... Salut!
Tothom té el/s seu/s petit/s grna/s tresor/s... allò que ens fa cuidar-los, protegir-los i resguardar-los de tot contratemps... tenir-los és una sort per seguir i una garantia a l'hora de continuar caminant.
Bona reflexió
gracies :)
Publica un comentari a l'entrada