dilluns, 20 de juliol del 2009

un parentesis

Una de les grans avantatges de tenir gos, es que tens l'excusa perfecte per sortir a passejar, fer un parentesi i aillar-te de l'estres al que estem sotmesos a diari. No hi ha res mes relaxant que anar a fer un volt pel bosc amb els teus amics peluts, oblidar-te de les obligacions i evadir-te de les preocupacions.

Durant una estona, frenes el teu ritme de vida i tot es torna mes lent, les presses desapereixen i el teu unic objectiu es gaudir de l'entorn. Pas rere pas descarregues la tensió que has anat acumulant, la calma t'abraça, i notes com un petit somriure es va dibuixant als teus llavis, perque es durant aquesta pausa que pots assaborir el sentit de la tranquil·litat.

Descobreixes que hi ha una altre manera d'entendre el mon que t'envolta, te n'adones que no has de correr per arribar enlloc, i que tens l'oportunitat de trobar-te amb tu mateix. Els teus pensaments flueixen a poc a poc, i és que no hi ha necessitat d'anar mes rapid, perque mentre passeges ningu et marca el compas a seguir.



Enfilant cami a la font de Sant Cristofol, a Cassà de la Selva
(m'encanta aquella zona)


Un acompanyant improvisat.


La Runa fent coneixences


LA font de Sant Cristofol

A en Xevi a mi ens encanta anar a passejar amb les nostres nenes, ja sigui pel bosc, per camins de sorra o pel veinat, el cas es que gracies a elles tenim uns moments per gaudir de la tranquil·litat d'una bona caminada.

2 comentaris:

Micheal Orlowsky ha dit...

cada cop queda menys pel septmbre i pq aquests parentesis,de hores passin a dies sencers.

Salut

Cris ha dit...

aqt setembre ens ho passarem moolt be :D