Primer Curs del maneig del gos

Els dissabtes 15,22 i 29 de gener amb la Shanti vam fer un curs de maneig del gos realitzat per Lladruc - Ctac.

En aquest curset hi vam assistir quatre persones amb tres gossos (la Shanti, un golden que es diu Fox i un llaurador que es diu Irai), cosa que va anar molt be ja que tot plegat va ser molt personalitzat i vam poder aprofitar molt les classes.

Pasqui i Fox fent un seu.
Al darrera la Roser donant les indicacions oportunes.

La Míriam i l'Irai practicant el quiet.
El primer dia de classe ella no es podia allunyar del gos ni tant sols una passa, ara pot anar molt lluny  i l'Irai l'espera tranquil·lament.

la Shanti i jo fent un quiet, ara com ara la Shanti és capaç d'estar-se asseguda  o estirada sense veure'm una llarga estona

la Montse felicitant a en Fox pel quiet que va fer.

Les classes es van dividir amb una part teòrica, on ens van impartir els coneixements bàsics de conducta i salut del gos (com aprèn el gos, els diferents tipus d'ensinistrament, alguns dels problemes que poden patir, com alimentar-lo correctament... etc). Considero que hi ha moltes coses de les que ens van explicar que tot propietari hauria de saber, ja que són imprescindibles per tenir-lo ben cuidat, però que per desgràcia, en ser coses tant elementals no s'expliquen i es donen per sabudes (per exemple, hi ha molta gent que desconeix l'existència de la leishmaniosi i que a Catalunya és una zona on hi podem trobar grans concentracions del mosquit que transmet aquesta malaltia).

la Roser de Lladruc impartint les classes teòriques. Ho va fer d'allò més interessant, amb presentacions power point. 

A les classes també hi va haver una part pràctica, on tots els gossos i persones apreníem a fer obediència, a millorar la nostra relació. Cadascú va exposar el que sabia fer amb el seu i el que volia millorar o arreglar, essent d'aquestes manera unes pràctiques molt personalitzades ja que ens podien indicar individualment per on anàvem més fluixos i donar-nos exercicis d'acord amb la capacitat i coneixement de cada un dels assistents.

la Shanti fent un quiet mentre jo estava amagada darrera la porta. Que be que ho fa la meva nena, si és que és un sol enorme. És una gran gossa dins un cosset petit. 

La Shanti i l'Irai estirats de costat. A la Shanti li feia molta por l'Irai, i aquí se'ls veu la mar de tranquils, si és que de mica en mica es van anar acostant i la Shanti cada cop li tenia menys por. Sort que la Míriam va tenir paciència amb la meva petita i ajudava a treballar aquest problema.

En finalitzar aquest curset es van veure moltes millores en els gossos i en els humans. Va ser molt bonic veure com en tant sols 3 setmanes gossos que no es podien estar quiets, restaven ajaguts enmig de Girona, pendents de nosaltres i sense moure's ni una mica, o com caminàvem de costat sense que tiressin de la corretja.

la Míriam felicitant a l'Irai pel seu quiet i realment s'ho mereixia.

La Montse complicant el quiet a en Fox. Es tractava de rodejar el gos per tal que aquest la perdés de vista, per ells és mes complicat estar-se quiets si ens perden de vista, però ho va fer d'allò més be.

La Shanti i jo practicant el quiet. 

Personalment em va agradar molt assistir a aquest curset ja que vaig tornar a fer quelcom amb la Shanti i vam tornar a treballar juntes,practicant dia a dia i retrobant de nou la sensació de ser un equip. Vam detectar un petit problema amb la Shanti i els gossos grossos nerviosos, però la relació de la Shanti amb l'Irai i en Fox va millorar molt del primer dia al darrer, arribant a estar la Shanti al costat dels dos gossos quieta i tranquil·la, però seguirem treballant aquesta por que té, i de mica en mica aconseguirem que sigui una gossa més segura.

La Shanti i en Fox. Oi que estan guapos?

Tots tres bien quiets per la foto... i enmig de Girona... quin canvi. N'estic convençuda que el primer dia  no ens haguessim  atrevit a fer-ho... però aquest ha sigut un dels resultats de les tres setmanes de curset. Estic molt contenta i satisfeta. 

Amb la Shanti també ens van iniciar en el clicker... i vam poder comprovar que és un món ple de possibilitats, o sigui que continuarem aprenent més en aquest àmbit.

Practicant un altre cop el quiet.

En conclusió, crec que van ser tres dissabtes en els que van aprendre i sobretot disfrutar molt.

Estaven tan guapos.... i a l'Irai li queda d'allò mes be el mocador al coll.

La Shanti, el meu petit gran tresor

El passat dimecres 15 de setembre de 2010 la Shanti va acompanyar a la Roser de Lladruc i a la Vall (una golden molt maca) a fer un xic de teràpia a un casal d'avis.

Pel que em va explicar la Roser sembla ser que tot va anar de conya, que la Shanti s'ho va passar d'allò mes be amb una colla de 65 avis que somreien i estaven feliços amb els dos peluts que els van anar a visitar. La Shanti es trobava com a casa, encantada de rebre carícies i de poder-se enfilar a la falda de la gent i al cim... rebent xuxeries a tort i a dret.

Si ja normalment em sento afortunada de tenir la gossa que tinc, de que sigui una gossa sana i equilibrada, social i tranquil·la, desprès d'aquesta experiència puc dir que em sento MOLT ORGULLOSA de la meva petita i a la vegada GRAN gosseta Shanti.

Tambè vull aprofitar aquestes línees per donar-li les gràcies a la Roser per haver confiat en la Shanti, per haver-li fet viure aquest dia que per ella ha sigut un dia especial i fantàstic i perque aquesta experiència, crec que per ella ha sigut molt positiva. Gràcies Roser.

 

Dinar solidari a la Bu Bup

El passat 3 d'octubre de 2010 vam anar al dinar solidari que cada any fa la Bu Bup.

Va ser un dinar d'allò mès satisfactori on una pila de gent hi va assistir acompanyada dels seus amics peluts. No hi va haver cap incident, malgrat ser 150 persones i els seus companys de quatre potes. Els animals que hi havia eren d'allò mes socials i si algun podia ocasionar algun problema ja hi havia el seu amo a la vora per tenir-lo controlat o en tot cas, el va deixar a casa per evitar situacions tenses.


Les hores van anar passant agradablament, tot xerrant al voltant de les taules amagats del sol mentre els gossos jugaven a la zona mes oberta. El dinar estava molt bo, i n'hi va haver per tothom sense por ni problema a l'hora de repetir, amb unes postres de xocolata delicioses.



L'Uriel s'ho va passar d'allò més be, va conèixer una pila de gossos que el van llepar i la Shanti corria pels nostres peus, sense allunyar-se massa de nosaltres però la mar de tranquil·la.


Realment va ser un dia molt plaent i tranquil, amb molt bona companyia, ple de converses que van encendre més d'una rialla i van abocar-nos cap alguna reflexió. Tambè vam tenir satisfacció de poder veure com una pila de gossos ben educats corrien sols en bona harmonia i em va recordar que, malgrat tot, en aquest mon hi ha animals que viuen feliços perquè persones com els voluntaris de la Bu Bup els hi han volgut donar una oportunitat, els han volgut ajudar a començar una nova vida i a superar els seus problemes i, en definitiva, els hi han volgut donar una llar on sentir-se un membre més de la família.

Nostalgia d'Agility

El passat 19 de setembre de 2010 vam anar a veure la prova d'UCECA que se celebrava al club d'agility de Girona.

No ens hi vam quedar tota l'estona, vam fer el "xafarder" només un parell d'horetes, i em va saber greu no veure saltar en Planiol amb la Fura ni l'Esther amb la Gaia... haure d'esperar un altre dia. Però al menys vaig poder veure a la Carme amb la Timba, que ho van fer d'allò mes be.


La prova em va portar molts records i molta nostalgia.



Vaig recordar quan feia agility amb la Shanti, lo be que ens ho passavem les dues corrent per la pista... be, de fet la Shanti corrent i jo fent el que podia al seu darrera ... però era molt divertit.. quins temps... A la Shanti li agradava molt i era rapidissima... jo no l'atrapava pas... No teniem cap intenció de competir, tant sols de passar-ho be fent alguna activitat juntes, i aquest fita la vam assolir.



Va ser al club de Girona on vam començar a fer agility amb la meva petita campiona. Allà vam aprendre l'obediència bàsica i els primers obstacles. Va ser on vam descobrir el que podia fer compartir un esport amb el teu millor amic i com podies arribar a estrenyer vincles i tambè vaig conèixer persones com la Su i en Dom i gosses com la Denali, amb qui de tant en tant encara quedem per fer una volta.

Desprès vam seguir al club de Santa Coloma de Farners, on hi vam trobar gent molt agradable i vam seguir el nostre aprenentatge, sobretot jo, que era qui necessitava amb urgències les classes i no pas la Shanti.Quan vam decidir plegar de fer agility, la Shanti feia quasi tots els obstacles, només li va quedar pendent l'slalom...pero feia un balencí... uau... quin balencí!!!!



Aquest diumenge va ser una diada en família molt agradable, vam fer un passeig per les deveses de Girona mentre xerravem d'il·lusions, somnis i futurs incerts, vam veure saltar algun que altre gos i vam dinar en una terrasseta, però sobretot va ser una diada que em va portar records molt agradables i vam disfrutar molt veient com els gossos, guiats pels seus companys, feien les pistes. Bè, de fet... l'Uriel va aprofitar per fer un sonet :)



"Potser es cert que només recordem allò que ens agrada, però que seria d'aquestes nits sense una bona dosis de nostalgia gola avall"

i arriba l'Uriel...

El 18 de maig de 2010 l'Uriel va arribar a les nostres vides. Després de nou mesos, per fi podíem abraçar el nostre fill. Nosaltres sabiem que havia venir i l'esperavem amb molta il·lusió però a l'hora amb la por que generen els dubtes, però... i la resta de la família no humana? ho sabia? quina reacció tindria?

Mentre vam estar a la clínica vam deixar a la Shanti de "colònies" a casa d'uns amics, així ens asseguravem que tindria bona companyia (tant humana com animal), estaria en bones mans i no li faltaria de res.


Quan vam tornar a casa, el primer que vam fer va ser anar a buscar la Shanti. Ja sabiem que amb la família d'en David i l'Eva estava molt be, però nosaltres ja la trobavem a faltar, tant bon punt va creuar la portar ens vam saludar efusivament i després li vam presentar a l'Uriel. Al principi l'olorava des de lluny, com intentant esbrinar qui era, amb molt de respecte i quasi no se li acostava. Amb els dies va anar-li agafant confiança i ara com ara per ella ja s'ha convertit amb un membre mes de la família a qui banyar a base de llepades.


En Church es va limitar a ignorar-lo... actitud que actualment encara manté... per ell, és com si el nen no hi fos, o fos un moble mes...


La Runa va ser la gran sorpresa. Es va acostar al petit Uriel remanant la cua d'alegria i amb moltes ganes de llepar-lo.


Molta gent m'havia "advertit" dels gelos que podria agafar la gossa, m'havien il·lustrat amb exemples de gossos que havien matat a nens, inclús persones que no coneixia de res m'havien preguntat que en faria de la petita un cop neixés el nen. Quina mena de pregunta és aquesta? Com si la Shanti fos una esperdenya vella que pots tirar, o una joguina que has de posar al traster perque molesta o fins i tot un assassí en potència del que te n'has de desfer... en fi...


Que la Shanti i en Church agafessin gelos era una possible reacció dins d'un ampli ventall, però no era ni la única ni necessària. És evident que els animals davant l'arribada d'un nou membre a la família poden tenir comportaments no desitjats, es tracta d'un situació nova, que ni tant sols els que l'hem buscada sabem com l'afrontarem, per tant tampoc podem predir com ho faran els nostres amics peluts. Per ells tambè suposa un canvi en les seves vides i el com l'encarin depen d'una multitud de factors: el caràcter de l'animal, com l'hem educat fins aquell moment, la nostra relació amb l'animal, el nostre comportament, com encarrilem l'esdeveniment, i un llarg etc Però de la mateixa manera que és evident que poden agafar gelòs tambè és evident que poden no agafar-ne, poden sentir-se cotents, encuriosits, protectors ...


Penso que és molt agoserat afirmar d'una manera taxativa la reacció que tindrà un animal davant d'una experiència que no ha viscut mai abans, i encara trobo que és més agosarat que aquesta afirmació la faci algú que no coneix a l'animal.


Tres animals, tres reaccions diferents, però en cap moment hi va haver cap actitud agressiva envers l'Uriel, cap ha donat un sol problema ... De totes maneres, encara que hi hagues hagut alguna dificultat adaptativa per part d'algun dels animals no crec que la única solució per solventar-ho sigui l'abandó o el sacrifici, sinó que hi ha altres opcions, com per exemple buscar un educador caní (com la Roser de Lladruc) o felí ( com en Jordi, l'educador de gats) que ajudi a la família a trobar un bon equilibri en la convivència.

un bon passeig

El 27 d'octubre de 2009 vam portar a la Runa amb la seva nova família, no va ser una decisió fàcil, però va ser la millor que podríem haver pres.


Des d'aquell dia la Shanti i la Runa no havien tornat a passejar juntes. Algun cop sí que s'havien vist, sempre a "casa de la Runa" i la veritat és que les dues acostumen a estar força tenses quan es troben.
Aquest dissabte passat vam quedar per anar a caminar tots junts i va ser una experiència molt gratificant. Vam anar a les deveses de Salt i al pla dels socs, on les dues petites van poder córrer al seu aire i sense cap conflicte entre elles.



La Runa anava molt relaxada, fent força cas a les ordres d'en Xevi, sense barallar-se amb els gossos del seu tamany, ignorant als ciclistes i deixant pas als corredors. L'únic incident que hi va haver va ser amb un gos gros que es va acostar a saludar a les petites... i a la Runa no li va fer gaire gràcia... però no va passar d'uns quants lladrucs que en Xevi va saber controlar.



Va ser molt agradable veure a les dues "nenes" caminar juntes, l'una al costat de l'altre, ensumant les mateixes herves i ficant el nas allà mateix sense que es barallessin entre elles o hi hagués tensió. I és que encara em sorpren com pot arribar a ser-ne de "terapeutic" un bon passeig, en el sentit que dos gossos que no es porten be poden anar de costat sense que hi hagi cap problema entre ells.

La petita i "temible" Shanti

Sempre he considerat a la Shanti una gossa molt social, tant amb gossos com amb persones.

A la Shanti li agrada saludar quasi a tothom, a uns d'una manera mes efusiva (sobretot els seus "amics"), d'altres d'una manera mes prudent, i fins i tot d'una manera "formal" (seria com un bon dia nostre) o si ha tingut algun problema amb el gos/persona en concret se'n va.



Quan la Shanti veu un gos que no coneix segueix tot un ritual que jo interpreto de la manera següent: s'atura i de lluny observa "l'energia de l'altre gos", els seus gestos, la seva manera de fer. Un cop realitzat aquest primer pas decideix el següent moviment que pot ser: 1) esperar el gos ajeguda al terra, 2) acostar-se a l'altre gos o 3) marxar. Però una cosa que no li he vist fer mai ha sigut la de posar-se agressiva amb un altre gos.



Però malgrat que la Shanti mai ha mostrat cap comportament agressiu hi ha gent que aparta el seu gos d'ella per por que la Shanti li salti al coll. Hi ha persones que només veuen un gos de "raça petita" i creuen que els "gossos de raça petita" son rabiosos, que de seguida mosseguen i ataquen. Trobo molt injust que se la jutgi només pel seu tamany, sense ni tant sols tenir en compte el seu comportament gestual, sense donar-li una oportunitat.


Ja hi estic d'acord que hi ha molts gossos petits que són agressius, però no crec pas que sigui pel seu tamany, o raça, sinó més aviat per "l'educació" rebuda o per com han crescut. Segurament molts d'aquests gossos petits han sigut sobreprotegits, allunyant-los del "perill" dels altres gossos, o potser no se'ls hi ha marcat unes pautes, o qui sap si no se'ls hi ha donat el que necessiten per ser "gossos equilibrats" (molt sovint he sentit a dir que un gos petit no necessita tant d'exercici que un gos gran, que son diferents).
Els motius els desconec, no sóc etologa ni tinc estudis sobre gossos, però tant sols se que també hi ha molts gossos petits que són socials i equilibrats i la Shanti n'és un d'ells. Potser simplement la Shanti te bon caràcter, però m'agrada pensar que nosaltres tambè hi hem contribuït.



El cas és que em sento molt afortunada de poder gaudir de la meva petita, és el meu primer gos, i hem tingut la sort de poder-la educar des de cadell, segurament ho podríem haver fet millor, però intentem que sigui una gossa feliç, sana i equilibrada i em sap molt greu que hi hagi molta gent que tant sols vegi un petaner petit desequilibrat i aparti el seu gos per por d'un atac.