A la Shanti li agrada saludar quasi a tothom, a uns d'una manera mes efusiva (sobretot els seus "amics"), d'altres d'una manera mes prudent, i fins i tot d'una manera "formal" (seria com un bon dia nostre) o si ha tingut algun problema amb el gos/persona en concret se'n va.
Quan la Shanti veu un gos que no coneix segueix tot un ritual que jo interpreto de la manera següent: s'atura i de lluny observa "l'energia de l'altre gos", els seus gestos, la seva manera de fer. Un cop realitzat aquest primer pas decideix el següent moviment que pot ser: 1) esperar el gos ajeguda al terra, 2) acostar-se a l'altre gos o 3) marxar. Però una cosa que no li he vist fer mai ha sigut la de posar-se agressiva amb un altre gos.
Però malgrat que la Shanti mai ha mostrat cap comportament agressiu hi ha gent que aparta el seu gos d'ella per por que la Shanti li salti al coll. Hi ha persones que només veuen un gos de "raça petita" i creuen que els "gossos de raça petita" son rabiosos, que de seguida mosseguen i ataquen. Trobo molt injust que se la jutgi només pel seu tamany, sense ni tant sols tenir en compte el seu comportament gestual, sense donar-li una oportunitat.
Ja hi estic d'acord que hi ha molts gossos petits que són agressius, però no crec pas que sigui pel seu tamany, o raça, sinó més aviat per "l'educació" rebuda o per com han crescut. Segurament molts d'aquests gossos petits han sigut sobreprotegits, allunyant-los del "perill" dels altres gossos, o potser no se'ls hi ha marcat unes pautes, o qui sap si no se'ls hi ha donat el que necessiten per ser "gossos equilibrats" (molt sovint he sentit a dir que un gos petit no necessita tant d'exercici que un gos gran, que son diferents).
Els motius els desconec, no sóc etologa ni tinc estudis sobre gossos, però tant sols se que també hi ha molts gossos petits que són socials i equilibrats i la Shanti n'és un d'ells. Potser simplement la Shanti te bon caràcter, però m'agrada pensar que nosaltres tambè hi hem contribuït.
El cas és que em sento molt afortunada de poder gaudir de la meva petita, és el meu primer gos, i hem tingut la sort de poder-la educar des de cadell, segurament ho podríem haver fet millor, però intentem que sigui una gossa feliç, sana i equilibrada i em sap molt greu que hi hagi molta gent que tant sols vegi un petaner petit desequilibrat i aparti el seu gos per por d'un atac.
4 comentaris:
D'això se'n podria dir racisme caní i és tant despreciable com el racisme al que estem, desafortunadament, més acostumats.
Ironies del destí la Shanti ha crescut a Salt.
Salut!!
Xevi T.
Si us serveix de consol, no crec que depengui ni de la mida ni de la raça. Més aviat crec que depén de la desinformació de la persona que porta l'"altre gos".
Ja pots imaginar-te com miren algunes persones a la Denali, i més tenint en compte que la sovint s'eriça ben eriçadeta davant "noves coneixences" o fins i tot velles però amb joc intens jajaja
Informació i confiança en les seves pròpies capacitats és el que fa falta
:-)
Els que tenim un gos de raça mitjana-gran, massa sovint ens trobem amb reaccions de por i de rebuig.
Fa ben poc, tornant de la Font de St Cristofol, ens vam trobar una parella de mitjana edat..quan varem veure la cara de por de la dona de seguida li varem dir que els gossos no feien res...la seva reposta referint-se a un dels gossos que portavem (creuat de llaurador de color negre) va ser: "Segur?? Amb aquesta llengua tan graan que té"
...Sovint trobo més desconcertant les reaccions de la gent que les dels propis animals .....
;-))
Eli
Gràcies a tots per llegir el blog i deixar els vostres comentaris :)
Crec que hi ha massa gent que jutja un gos pel seu tamany o per la seva raça. Sempre recordaré un dia, quan encara vivia a Salt, que anava a buscar el cotxe al pàrking i pel meu costat passava una noia amb dos huskis ben guapos i per l'altre costat meu passaven dues senyores amb un gos cada una i una li va dir a l'altre que no s'acostes als huskis que eren perillosos... amb el temps he conegut els dos huskis i la mestressa i... sincerament... son un tros de pa.
Hi ha massa racisme caní, crec que hauriem d'anar més enllà i aprendre a observar com es comporta l'altre gos i el nostre gos (més que res perque és molt probable que el nostre gos conegui o reconegui l'idioma de l'altre gos i ens doni alguna pista de com actuarà...). Hauríem d'aprendre a observar més els gossos i tenir més confiança en ells :)
També és cert que hi ha molts propietaris de gossos petits no deixen que aquests s'acostin als gossos grossos, i em sembla que això es el pitjor remei, perquè em fa l'efecte que els hi posen la por cap als gossos grossos i tot sovint la por es tradueix en agressivitat.
Encara recordo una senyora que em va aconsellar que no deixes que la Shanti s'acostes a gossos grossos, que la podrien matar...
Publica un comentari a l'entrada