i arriba l'Uriel...

El 18 de maig de 2010 l'Uriel va arribar a les nostres vides. Després de nou mesos, per fi podíem abraçar el nostre fill. Nosaltres sabiem que havia venir i l'esperavem amb molta il·lusió però a l'hora amb la por que generen els dubtes, però... i la resta de la família no humana? ho sabia? quina reacció tindria?

Mentre vam estar a la clínica vam deixar a la Shanti de "colònies" a casa d'uns amics, així ens asseguravem que tindria bona companyia (tant humana com animal), estaria en bones mans i no li faltaria de res.


Quan vam tornar a casa, el primer que vam fer va ser anar a buscar la Shanti. Ja sabiem que amb la família d'en David i l'Eva estava molt be, però nosaltres ja la trobavem a faltar, tant bon punt va creuar la portar ens vam saludar efusivament i després li vam presentar a l'Uriel. Al principi l'olorava des de lluny, com intentant esbrinar qui era, amb molt de respecte i quasi no se li acostava. Amb els dies va anar-li agafant confiança i ara com ara per ella ja s'ha convertit amb un membre mes de la família a qui banyar a base de llepades.


En Church es va limitar a ignorar-lo... actitud que actualment encara manté... per ell, és com si el nen no hi fos, o fos un moble mes...


La Runa va ser la gran sorpresa. Es va acostar al petit Uriel remanant la cua d'alegria i amb moltes ganes de llepar-lo.


Molta gent m'havia "advertit" dels gelos que podria agafar la gossa, m'havien il·lustrat amb exemples de gossos que havien matat a nens, inclús persones que no coneixia de res m'havien preguntat que en faria de la petita un cop neixés el nen. Quina mena de pregunta és aquesta? Com si la Shanti fos una esperdenya vella que pots tirar, o una joguina que has de posar al traster perque molesta o fins i tot un assassí en potència del que te n'has de desfer... en fi...


Que la Shanti i en Church agafessin gelos era una possible reacció dins d'un ampli ventall, però no era ni la única ni necessària. És evident que els animals davant l'arribada d'un nou membre a la família poden tenir comportaments no desitjats, es tracta d'un situació nova, que ni tant sols els que l'hem buscada sabem com l'afrontarem, per tant tampoc podem predir com ho faran els nostres amics peluts. Per ells tambè suposa un canvi en les seves vides i el com l'encarin depen d'una multitud de factors: el caràcter de l'animal, com l'hem educat fins aquell moment, la nostra relació amb l'animal, el nostre comportament, com encarrilem l'esdeveniment, i un llarg etc Però de la mateixa manera que és evident que poden agafar gelòs tambè és evident que poden no agafar-ne, poden sentir-se cotents, encuriosits, protectors ...


Penso que és molt agoserat afirmar d'una manera taxativa la reacció que tindrà un animal davant d'una experiència que no ha viscut mai abans, i encara trobo que és més agosarat que aquesta afirmació la faci algú que no coneix a l'animal.


Tres animals, tres reaccions diferents, però en cap moment hi va haver cap actitud agressiva envers l'Uriel, cap ha donat un sol problema ... De totes maneres, encara que hi hagues hagut alguna dificultat adaptativa per part d'algun dels animals no crec que la única solució per solventar-ho sigui l'abandó o el sacrifici, sinó que hi ha altres opcions, com per exemple buscar un educador caní (com la Roser de Lladruc) o felí ( com en Jordi, l'educador de gats) que ajudi a la família a trobar un bon equilibri en la convivència.