un bon passeig

El 27 d'octubre de 2009 vam portar a la Runa amb la seva nova família, no va ser una decisió fàcil, però va ser la millor que podríem haver pres.


Des d'aquell dia la Shanti i la Runa no havien tornat a passejar juntes. Algun cop sí que s'havien vist, sempre a "casa de la Runa" i la veritat és que les dues acostumen a estar força tenses quan es troben.
Aquest dissabte passat vam quedar per anar a caminar tots junts i va ser una experiència molt gratificant. Vam anar a les deveses de Salt i al pla dels socs, on les dues petites van poder córrer al seu aire i sense cap conflicte entre elles.



La Runa anava molt relaxada, fent força cas a les ordres d'en Xevi, sense barallar-se amb els gossos del seu tamany, ignorant als ciclistes i deixant pas als corredors. L'únic incident que hi va haver va ser amb un gos gros que es va acostar a saludar a les petites... i a la Runa no li va fer gaire gràcia... però no va passar d'uns quants lladrucs que en Xevi va saber controlar.



Va ser molt agradable veure a les dues "nenes" caminar juntes, l'una al costat de l'altre, ensumant les mateixes herves i ficant el nas allà mateix sense que es barallessin entre elles o hi hagués tensió. I és que encara em sorpren com pot arribar a ser-ne de "terapeutic" un bon passeig, en el sentit que dos gossos que no es porten be poden anar de costat sense que hi hagi cap problema entre ells.

La petita i "temible" Shanti

Sempre he considerat a la Shanti una gossa molt social, tant amb gossos com amb persones.

A la Shanti li agrada saludar quasi a tothom, a uns d'una manera mes efusiva (sobretot els seus "amics"), d'altres d'una manera mes prudent, i fins i tot d'una manera "formal" (seria com un bon dia nostre) o si ha tingut algun problema amb el gos/persona en concret se'n va.



Quan la Shanti veu un gos que no coneix segueix tot un ritual que jo interpreto de la manera següent: s'atura i de lluny observa "l'energia de l'altre gos", els seus gestos, la seva manera de fer. Un cop realitzat aquest primer pas decideix el següent moviment que pot ser: 1) esperar el gos ajeguda al terra, 2) acostar-se a l'altre gos o 3) marxar. Però una cosa que no li he vist fer mai ha sigut la de posar-se agressiva amb un altre gos.



Però malgrat que la Shanti mai ha mostrat cap comportament agressiu hi ha gent que aparta el seu gos d'ella per por que la Shanti li salti al coll. Hi ha persones que només veuen un gos de "raça petita" i creuen que els "gossos de raça petita" son rabiosos, que de seguida mosseguen i ataquen. Trobo molt injust que se la jutgi només pel seu tamany, sense ni tant sols tenir en compte el seu comportament gestual, sense donar-li una oportunitat.


Ja hi estic d'acord que hi ha molts gossos petits que són agressius, però no crec pas que sigui pel seu tamany, o raça, sinó més aviat per "l'educació" rebuda o per com han crescut. Segurament molts d'aquests gossos petits han sigut sobreprotegits, allunyant-los del "perill" dels altres gossos, o potser no se'ls hi ha marcat unes pautes, o qui sap si no se'ls hi ha donat el que necessiten per ser "gossos equilibrats" (molt sovint he sentit a dir que un gos petit no necessita tant d'exercici que un gos gran, que son diferents).
Els motius els desconec, no sóc etologa ni tinc estudis sobre gossos, però tant sols se que també hi ha molts gossos petits que són socials i equilibrats i la Shanti n'és un d'ells. Potser simplement la Shanti te bon caràcter, però m'agrada pensar que nosaltres tambè hi hem contribuït.



El cas és que em sento molt afortunada de poder gaudir de la meva petita, és el meu primer gos, i hem tingut la sort de poder-la educar des de cadell, segurament ho podríem haver fet millor, però intentem que sigui una gossa feliç, sana i equilibrada i em sap molt greu que hi hagi molta gent que tant sols vegi un petaner petit desequilibrat i aparti el seu gos per por d'un atac.

La Runa i la seva nova família

Al llarg dels últims mesos han passat un seguit de fets que ens van fer prendre la decisió de buscar-li una nova família a la Runa.

El cas és que per diverses qüestions no podíem atendre a la Runa de la manera que ella necessitava, i malgrat que ens va costar, vam optar per trobar-li una nova llar. La veritat és que li vam trobar la millor possible: els pares d'en Xevi.

Sí, ara la Runa te tota l'atenció que necessita, te companyia durant tot el dia i és "gossa única", és a dir, està moolt mimada jejejeje. Fa llargues passejades, veu gossos i persones i viu com una reina. La veritat és que està molt tranquil·la, i en Xevi i jo la continuem veient, vamos, que a part de trobar-li una bona família no hem perdut el contacte amb ella. En Xevi la veu quasi a diari i sembla molt feliç.

De totes maneres, m'agradaria dir que aquest canvi de família no hagués estat possible sense l'esforç d'en Xevi. La Runa que va marxar de casa nostra no es la mateixa Runa que va arribar, gràcies a la dedicació d'en Xevi, la Runa d'ara és una gossa molt més segura d'ella mateixa, molt més social i gens perillosa. Encara queda feina a fer, però se'n va fer molta i es va notar.

A part de l'esforç d'en xevi, aquest canvi de la Runa tambè ha estat possible gràcies a altres persones i gossos que han "sofert" amb paciència els seus lladrucs (ves a saber que els hi deia). Tant aquestes persones com gossos són molts i segurament me'n deixarè algun però m'agradaria mencionar-los per donar-los les gràcies per la seva paciencia:
la Shanti, que malgrat ser "atacada" dins la seva pròpia casa va tenir molta paciència i es va deixar ensumar i va intentar ensenyar-li a la Runa tot el que sap de gossos. Si es que es un sol la meva nena.
La Roser, que va venir de seguida que la vam avisar per ajudar-nos a posar pau entre la Runa i en Church.
Els del club agility de Santa coloma de Farners, que patien els lladrucs de la Runa cada 2 x 3 amb molta paciència.
La gent de la Bu Bup, tant els cuidadors com els voluntaris que ja saben qui son, que ens deixaven passejar amb els seus gossos.
Als nostres amics Eva i David i la Fada... santa paciencia la de la Fada ... no vull saber que li deia la Runa... però segur que res de bonic XD
La Denali, la Su i en Domenech, que van reprimir-se les ganes de "xutar" a la Runa i van fer tot el possible per acostar-se a ella.
Als nostres veins de carrer (Josep, Pruna,Eli, Nala, Sammi, i d'altres), que van veure l'evolució de mica en mica de la Runa i ens donaven anims per seguir endavant.
I a molts altres que van acostar-se a la Runa i van deixar que el seu gos/sa s'hi apropés.
Sense la bona voluntat de tota aquesta gent que s'estima els gossos i que intenta entendre'ls, no hagués sigut possible la socialització de la Runa, ja que no és gaire agradable acostar-se a un gos que et borda i et ronca... i la Runa necessitava relacionar-se per sentir-se segura i està mes tranquil·la, però a part d'una bona predisposició de l'entorn, tambè necessitava un guia que l'ajudés a confiar, i aquest va ser el paper d'en Xevi. Gracies a tots vosaltres la Runa te una bona família.


Tambè m'agradaria donar les gràcies a la nova família de la Runa per donar-li aquesta nova oportunitat de ser feliç i satisfer totes les seves necessitats. La Runa no és una gossa dolenta, simplement és una gossa amb moltes pors i inseguretats, però tambè és una gossa que busca una falda on poder dormir, una ma que l'amanyagui i algú a qui esperar remenant la cua.


Amb el temps me n'alegro de la decisió que vam prendre perque realment la Runa està molt millor a la seva nova llar, i de pas, perque no dir-ho: la Shanti tambè està millor sense la Runa. Ara les dues estan molt mes tranquil·les.

De vacances

Aquestes vacances les voliem dedicar a coneixer una mica mes la nostra terra i a endinsar-nos per caminets perduts amb la Shanti i la Runa ... però a última hora vam canviar una mica els plans i vam dedicar aquestes vacances a les nostres gosses.

La Runa i en Xevi van continuar anant a les classes d'obediència d'en Salvi, a l'associació canina la Selva.


La Shanti i jo vam aprofitar per entrenar una mica a la pista d'Agility... ho fa tant be "la meva nena"...


Per fi ens vam decidir a fer un truc a Lladruc i a avisar a la Roser perquè ens dones un cop de ma amb la Runa. El problema mes urgent de solucionar és la Runa i en Church, i tot darrera la socialització amb la resta del mon. Considero que aquest és el problema més urgent, basicament perque en Church és un membre de la família i és molt difícil conviure en una família on un component de la mateix n'ataca a un altre. La Roser va venir de seguida per veure la "situació" i ens va donar unes pautes a seguir. La veritat és que en vam quedar encantats, i de mica en mica es van notant els progressos.



Però sobretot, el que vam fer aquestes vacances, va ser portar a "les nenes" a la Bu Bup, al refugi de gossos que hi ha a la Bisbal. Allà treiem a passejar a la Shanti i a la Runa amb els gossos que estan a la protectora. Va ser una experiència molt gratificant, llargs passejos sota al sol, acompanyats d'una pila de gossos i amb bona companyia també humana. Era genial poder veure tants de gossos corrent lliures pel mig del bosc, em sembla que ens hi hem enganxat, i encara que no estiguem de vacances ho seguirem fent.



I per finalitzar, el dia 20 de setembre vam anar a un dinar solidari a la Bu Bup. Tot i que al dinar hi va anar molt mes gent de l'apuntada, va ser molt divertit i al final tothom va poder menjar alguna cosa, que per cert estava molt bo. Era bonic de veure a tanta gent junta amb tants de gossos, molts d'aquests amb una trista història al darrera, que gràcies als seus acompanyants humans havien pogut oblidar o estaven en procés de fer-ho.
Just desprès del dinar va començar a tronar i a ploure, però malgrat la pluja molta gent encara es va quedar una estona mes i es van celebrar els sortejos de diferents regals i un parell de massatges.




Amb aquesta entrada m'agradaria agrair totes aquelles persones que d'una manera o una altra ens han ajudat i ens estan ajudant amb la Runa, als tres responsables de la Bu Bup (Laura, Belén i Xavi), als voluntaris del refugi Ferran i Begonya, als nostres amics Eva i David a tots ells per la seva paciència i insistència , a en Salvi de l'associació canina per la seva dedicació i esforç, a en Xavier Marsinyach, pels seus consells i per insistir que avisés a la Roser, i a la Roser, per la seva sinceritat, calma i professionalitat. A tots vosaltres moltes gràcies.

Tambè m'agradaria afegir que estic molt orgullosa d'en Xevi, realment hi està deixant "la pell i el cabell" en ajudar a la Runa, però la seva dedicació i esforç es noten molt.

una imatge val mes que mil paraules

Doncs aixó, aquest cop us deixo unes quantes imatges de la Runa que parlen per si soles, tan sols son instàntanies de moments que et recorden que tot esforç te la seva recompensa i que mereix la pena lluitar pel que vols :

dualitats

El Ying i Yang és un concepte que es fonamenta en la dualitat de tot allò que existeix en l'univers. Descriu dues forces fonamentals, aparentment oposades i complementàries, que es troben en totes les coses. Tot segueix el següent patró: llum/foscor, so/silenci, calor/fred, moviment/quietud, vida/mort, ment/cos, masculí/femení... segons aquesta idea, cada ésser, cada objecte o pensament és una unitat composada per dues facetes o "forces"; cada cosa te un complement del qual depèn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces són dinàmiques i això implica que no existeix res a l'estat pur ni en absoluta quietud, sinó que tot es transforma contínuament; la sola realitat existent és el canvi.

Com pot ser un concepte tan simple ... i a l'hora tan difícil d'entendre i acceptar? I es que realment els objectes, els sentiments... tot el que existeix no podria ser sense el seu oposat que l'hora el complementa ... no hi podria haver gran sense petit, bo sense dolent, amor sense odi, vida sense mort, alegria sense tristesa ... tot sovint pensem que el mon seria meravellós sense el costat fosc ... però a l'hora sense donar-nos compte, també condemnem el costat clar, i es que aquest no pot existir sense l'anterior, son la mateixa moneda, la cara i la creu, es necessiten i es complementen.

És per aquest motiu que el mon que ens envolta és ple de contrastos i de colors, ple de detalls que el fan complexe, que ens captiven i a l'hora ens fan apartar la mirada. Els sentiments es contradiuen constantment, es troben immersos en una contínua lluita per intentar trobar un equilibri entre aquestes forces oposades que formen part de nosaltres mateixos i que són inestables, que ens fan canviar al llarg de les nostres vides, que ens fan dubtar i caure, i a l'hora ens aixequen i ens fan mes forts en el nostre camí per trobar la pau interior tan desitjada.

Trobo molt curiós com aquesta filosofia de la vida aplicada al "mon dels Gossos" pot donar una diversitat tan gran d'aquests animalons, i és que de gossos n'hi ha de totes menes però sempre en trobarem un que en complementa un altre, tancant d'aquesta manera el cicle.

gros <-------------------------------------------------------------> petit

Blanc <---------------------------------------------------------> negre

Cadell <--------------------------------------------> adult

pèl curt <-------------------------------------------------> pèl llarg

Amb pedigree <---------------------------------------> Sense Pedigree

Esportista <------------------------------------------------> Sedentari

Valent <----------------------------------------------------> poruc

tancat <-------------------------------------------------------> alliberat

Tranquil <-------------------------------------------------> nervios