Curset Clicker nivell 1

Al llarg de 4 dissabtes ens vam introduir en el mon del clicker. El curset va ser impartit per la Roser de LLADRUC i l'Albert de CTAC.

L'Albert de Ctac amb la seva gossa Tona.

En Francesc, la Tona i l'Albert

La Roser de Lladruc amb la Shanti

La Roser de Lladruc amb la Xispa

La Roser amb la Shanti ensenyant-nos com agafar correctament la corretja per tal de no patir lesions en cas d'estrebada del gos. 

En aquest curset ens vam tornar a trobar amb la Myriam i l'Irai (la Shanti es va posar molt contenta quan el va veure, li va fer una rebuda d'allò més maca).

La Myriam amb l'Irai practicant el luring mentre feia que l'Irai anés al seu costat tot caminant 

L'Irai descansant.

Les classes es van dividir en una part teòrica, on ens van explicar en què consistia el clicker, les normes bàsiques i les diferents maneres d'aconseguir que el gos realitzi una conducta a través d'aquest sistema.

Vam començar practicant el luring (guiar el gos amb el menjar), desprès vam continuar amb el targeting (per aconseguir una conducta el gos se centra en un objectiu, un target) i vam acabar amb el moldejat lliure (tu no dius al gos què ha de fer, però quan el gos fa aproximacions a la conducta desitjada el vas premiant fins que fa el comportament volgut).

En Jaume practicant el luring amb la Trufa

En Francesc practicant el luring amb la Tona.

La Myriam practicant el terra amb la Xispa amb la tècnica del Luring.

practicant luring

El primer dia ens vam intercanviar els gossos, i vam treballar durant una estona amb un gos diferent al nostre, fet que vaig trobar molt interessant i em va agradar, encara que al cap d'una estoneta ja trobava a faltar la meva petita.

La Myriam practicant el targeting amb la Shanti.

Jo fent-li fer el seu a la Xispa amb el luring.

La Myriam fent-li fer el seu a la Xispa amb el luring.

Alguns gossos també van fer exercicis de control de menjar, i és que hi ha gossos que són molt golafres i no tenen fre. Amb treball i paciència, els amos van aconseguir que no es tiressin sobre la teca com lleons afamats.

Sobre del morro del gos hi ha un gra de pinso.

En Francesc practicant el control de menjar amb la Pipa.

La Gemma practicant el control de menjar amb la Kira. Sota el morro de la kira hi ha un gra de pinso i la gossa no se li tira a sobre.

En Jaume practicant el control de menjar amb la Trufa. Hi ha una gra de pinso al terra.

Vaig trobar molt curiós l'exercici que ens van fer practicar per ensenyar-nos el moldeig lliure, consistent en que un dels assistents feia de gos i havia de sortir de classe mentre els altres ideaven una activitat que havia de fer el "gos". Quan el "gos" tornava se li anava indicant les aproximacions que feia. Realment és molt difícil ser gos...

En Jaume fent de "gos" intentant descobrir el que havia de fer. 

Va ser molt divertit treballar el moldejat lliure. Els gossos van fer grans progressos i tots van anar avançant en els seus aprenentatges, cadascú al seu ritme, alguns a passets petits i d'altres a passets grans, però sempre endavant.

En Jaume amb el moldeig lliure. Havíem d'aconseguir que el gos donés una volta al cono i desprès s'assegués. 

L'Albert fent el moldeig lliure amb la Pipa.

L'Irai donant la volta al cono.

Desprès de fer diferents exercicis amb el moldejat lliure l'actitud dels gossos va canviar molt davant del clicker, ja que van començar a ser més creatius, buscant allò que els propietaris volíem que fes. Era molt gratificant veure com cada cop aprenien més ràpid i que bé que s'ho passaven treballen amb nosaltres, els seus amos.

He quedat molt satisfeta desprès d'haver fet aquest curset. Tant la Roser com l'Albert ens han instruït d'allò mès be i ja tenim les claus bases per anar ensenyant algunes habilitats als nostres amics peluts i per poder passar moltes estones agradables amb ells practicant amb el clicker.

Per quan el nivell II?

perill: verí al pla dels socs i devesa de Salt

Tant el pla dels socs com les deveses de Salt són un lloc fantàstic per anar a passejar. Es tracta d'un meravellós indret on tothom hi te cabuda i el pots fer servir per fugir una mica de la "civilització" i trobar-te envoltat de la pau de la natura.

En aquest espai hi van famílies amb els nens a berenar, gent que vol caminar, ciclistes i persones que passegen els seus gossos. 

Però ara com ara no s'hi pot anar tranquil, ja que hi ha algú o algunes persones que es dediquen a posar verir i més d'un gos ja ha sigut ingressat per menjar-se'l.

Jo em pregunto, a quina ment se li pot acudir preparar i deixar escampada aquesta trampa mortal per aquest lloc tranquil? amb quina intenció vol o volen fer tant de mal? què s'hi guanya? 

jo crec que no s'hi guanya res i s'hi pot perdre molt, ja que estan en perill tant gossos com nens que s'ho posen tot a la boca. 

No és el primer cop que passa alguna cosa així, realment no hi ha prou mecanismes per poder atrapar i aturar a qui sigui que està fent això? és molt fàcil treure una vida però és impossible retornar-la.

Tot plegat em sembla molt trist. 

manifestació 25/03/11 a Girona

A rel de les tortures fetes per un salvatge a cadell de dos mesos que va gravar i penjar a Internet, el passat 25 de març de 2011 es van fer arreu d'Espanya un seguit de manifestacions simultànies per reclamar que s'endurissin les penes pel maltracte animal del codi penal. 

A Girona també es va fer una manifestació, a les 20.00 del vespre. En un principi aquesta s'havia de fer davant de l'ajuntament però aquest, a última hora, va dir que no es podia fer allà al·legant que ja hi havia una altra manifestació convocada (manifestació que ningú va veure). 

A Girona vam ser molt poquets, un centenar de persones, això sí, tots acompanyats dels nostres amics peluts. 

Es van encendre espelmes en memòria del gos torturat i assassinat,  es van penjar fotos en un banc i es van repartir cintes liles. Es va llegir un manifest on es reclamava l'enduriment de les penes pels maltractadors d'animals, ja que a Espanya els nostres amics estan molt desprotegits. Es van recollir firmes per poder tirar endavant la iniciativa legislativa que permetés dur a debat el que s'estava reclamant en el manifest. 

Desprès del manifest, una noia de Galgos 112, amb llàgrimes als ulls, va explicar la cruenta història d'un dels galgos que han sigut rescatats de la seva trista fi, i és que els galgos, juntament amb els podencs, són unes de les races mes mal tractades en aquest país espanyol. 

Tot seguit vam emprendre una marxa fins davant l'ajuntament i ens hi vam quedar allà una estoneta. La veritat és que no hi va haver cap aldarull i la manifestació va ser d'allò més tranquil·la. 

Des d'aquí m'agradaria agrair a les persones que es van encarregar d'organitzar la manifestació, la Miriam i la Vanessa, que sé que van tenir molta feinada per tal que al final es pogués realitzar i a tots els assistents, que malgrat ser poquets, al menys érem uns quants cridant i reivindicant els drets dels nostres amics.

Primer Curs del maneig del gos

Els dissabtes 15,22 i 29 de gener amb la Shanti vam fer un curs de maneig del gos realitzat per Lladruc - Ctac.

En aquest curset hi vam assistir quatre persones amb tres gossos (la Shanti, un golden que es diu Fox i un llaurador que es diu Irai), cosa que va anar molt be ja que tot plegat va ser molt personalitzat i vam poder aprofitar molt les classes.

Pasqui i Fox fent un seu.
Al darrera la Roser donant les indicacions oportunes.

La Míriam i l'Irai practicant el quiet.
El primer dia de classe ella no es podia allunyar del gos ni tant sols una passa, ara pot anar molt lluny  i l'Irai l'espera tranquil·lament.

la Shanti i jo fent un quiet, ara com ara la Shanti és capaç d'estar-se asseguda  o estirada sense veure'm una llarga estona

la Montse felicitant a en Fox pel quiet que va fer.

Les classes es van dividir amb una part teòrica, on ens van impartir els coneixements bàsics de conducta i salut del gos (com aprèn el gos, els diferents tipus d'ensinistrament, alguns dels problemes que poden patir, com alimentar-lo correctament... etc). Considero que hi ha moltes coses de les que ens van explicar que tot propietari hauria de saber, ja que són imprescindibles per tenir-lo ben cuidat, però que per desgràcia, en ser coses tant elementals no s'expliquen i es donen per sabudes (per exemple, hi ha molta gent que desconeix l'existència de la leishmaniosi i que a Catalunya és una zona on hi podem trobar grans concentracions del mosquit que transmet aquesta malaltia).

la Roser de Lladruc impartint les classes teòriques. Ho va fer d'allò més interessant, amb presentacions power point. 

A les classes també hi va haver una part pràctica, on tots els gossos i persones apreníem a fer obediència, a millorar la nostra relació. Cadascú va exposar el que sabia fer amb el seu i el que volia millorar o arreglar, essent d'aquestes manera unes pràctiques molt personalitzades ja que ens podien indicar individualment per on anàvem més fluixos i donar-nos exercicis d'acord amb la capacitat i coneixement de cada un dels assistents.

la Shanti fent un quiet mentre jo estava amagada darrera la porta. Que be que ho fa la meva nena, si és que és un sol enorme. És una gran gossa dins un cosset petit. 

La Shanti i l'Irai estirats de costat. A la Shanti li feia molta por l'Irai, i aquí se'ls veu la mar de tranquils, si és que de mica en mica es van anar acostant i la Shanti cada cop li tenia menys por. Sort que la Míriam va tenir paciència amb la meva petita i ajudava a treballar aquest problema.

En finalitzar aquest curset es van veure moltes millores en els gossos i en els humans. Va ser molt bonic veure com en tant sols 3 setmanes gossos que no es podien estar quiets, restaven ajaguts enmig de Girona, pendents de nosaltres i sense moure's ni una mica, o com caminàvem de costat sense que tiressin de la corretja.

la Míriam felicitant a l'Irai pel seu quiet i realment s'ho mereixia.

La Montse complicant el quiet a en Fox. Es tractava de rodejar el gos per tal que aquest la perdés de vista, per ells és mes complicat estar-se quiets si ens perden de vista, però ho va fer d'allò més be.

La Shanti i jo practicant el quiet. 

Personalment em va agradar molt assistir a aquest curset ja que vaig tornar a fer quelcom amb la Shanti i vam tornar a treballar juntes,practicant dia a dia i retrobant de nou la sensació de ser un equip. Vam detectar un petit problema amb la Shanti i els gossos grossos nerviosos, però la relació de la Shanti amb l'Irai i en Fox va millorar molt del primer dia al darrer, arribant a estar la Shanti al costat dels dos gossos quieta i tranquil·la, però seguirem treballant aquesta por que té, i de mica en mica aconseguirem que sigui una gossa més segura.

La Shanti i en Fox. Oi que estan guapos?

Tots tres bien quiets per la foto... i enmig de Girona... quin canvi. N'estic convençuda que el primer dia  no ens haguessim  atrevit a fer-ho... però aquest ha sigut un dels resultats de les tres setmanes de curset. Estic molt contenta i satisfeta. 

Amb la Shanti també ens van iniciar en el clicker... i vam poder comprovar que és un món ple de possibilitats, o sigui que continuarem aprenent més en aquest àmbit.

Practicant un altre cop el quiet.

En conclusió, crec que van ser tres dissabtes en els que van aprendre i sobretot disfrutar molt.

Estaven tan guapos.... i a l'Irai li queda d'allò mes be el mocador al coll.

La Shanti, el meu petit gran tresor

El passat dimecres 15 de setembre de 2010 la Shanti va acompanyar a la Roser de Lladruc i a la Vall (una golden molt maca) a fer un xic de teràpia a un casal d'avis.

Pel que em va explicar la Roser sembla ser que tot va anar de conya, que la Shanti s'ho va passar d'allò mes be amb una colla de 65 avis que somreien i estaven feliços amb els dos peluts que els van anar a visitar. La Shanti es trobava com a casa, encantada de rebre carícies i de poder-se enfilar a la falda de la gent i al cim... rebent xuxeries a tort i a dret.

Si ja normalment em sento afortunada de tenir la gossa que tinc, de que sigui una gossa sana i equilibrada, social i tranquil·la, desprès d'aquesta experiència puc dir que em sento MOLT ORGULLOSA de la meva petita i a la vegada GRAN gosseta Shanti.

Tambè vull aprofitar aquestes línees per donar-li les gràcies a la Roser per haver confiat en la Shanti, per haver-li fet viure aquest dia que per ella ha sigut un dia especial i fantàstic i perque aquesta experiència, crec que per ella ha sigut molt positiva. Gràcies Roser.

 

Dinar solidari a la Bu Bup

El passat 3 d'octubre de 2010 vam anar al dinar solidari que cada any fa la Bu Bup.

Va ser un dinar d'allò mès satisfactori on una pila de gent hi va assistir acompanyada dels seus amics peluts. No hi va haver cap incident, malgrat ser 150 persones i els seus companys de quatre potes. Els animals que hi havia eren d'allò mes socials i si algun podia ocasionar algun problema ja hi havia el seu amo a la vora per tenir-lo controlat o en tot cas, el va deixar a casa per evitar situacions tenses.


Les hores van anar passant agradablament, tot xerrant al voltant de les taules amagats del sol mentre els gossos jugaven a la zona mes oberta. El dinar estava molt bo, i n'hi va haver per tothom sense por ni problema a l'hora de repetir, amb unes postres de xocolata delicioses.



L'Uriel s'ho va passar d'allò més be, va conèixer una pila de gossos que el van llepar i la Shanti corria pels nostres peus, sense allunyar-se massa de nosaltres però la mar de tranquil·la.


Realment va ser un dia molt plaent i tranquil, amb molt bona companyia, ple de converses que van encendre més d'una rialla i van abocar-nos cap alguna reflexió. Tambè vam tenir satisfacció de poder veure com una pila de gossos ben educats corrien sols en bona harmonia i em va recordar que, malgrat tot, en aquest mon hi ha animals que viuen feliços perquè persones com els voluntaris de la Bu Bup els hi han volgut donar una oportunitat, els han volgut ajudar a començar una nova vida i a superar els seus problemes i, en definitiva, els hi han volgut donar una llar on sentir-se un membre més de la família.

Nostalgia d'Agility

El passat 19 de setembre de 2010 vam anar a veure la prova d'UCECA que se celebrava al club d'agility de Girona.

No ens hi vam quedar tota l'estona, vam fer el "xafarder" només un parell d'horetes, i em va saber greu no veure saltar en Planiol amb la Fura ni l'Esther amb la Gaia... haure d'esperar un altre dia. Però al menys vaig poder veure a la Carme amb la Timba, que ho van fer d'allò mes be.


La prova em va portar molts records i molta nostalgia.



Vaig recordar quan feia agility amb la Shanti, lo be que ens ho passavem les dues corrent per la pista... be, de fet la Shanti corrent i jo fent el que podia al seu darrera ... però era molt divertit.. quins temps... A la Shanti li agradava molt i era rapidissima... jo no l'atrapava pas... No teniem cap intenció de competir, tant sols de passar-ho be fent alguna activitat juntes, i aquest fita la vam assolir.



Va ser al club de Girona on vam començar a fer agility amb la meva petita campiona. Allà vam aprendre l'obediència bàsica i els primers obstacles. Va ser on vam descobrir el que podia fer compartir un esport amb el teu millor amic i com podies arribar a estrenyer vincles i tambè vaig conèixer persones com la Su i en Dom i gosses com la Denali, amb qui de tant en tant encara quedem per fer una volta.

Desprès vam seguir al club de Santa Coloma de Farners, on hi vam trobar gent molt agradable i vam seguir el nostre aprenentatge, sobretot jo, que era qui necessitava amb urgències les classes i no pas la Shanti.Quan vam decidir plegar de fer agility, la Shanti feia quasi tots els obstacles, només li va quedar pendent l'slalom...pero feia un balencí... uau... quin balencí!!!!



Aquest diumenge va ser una diada en família molt agradable, vam fer un passeig per les deveses de Girona mentre xerravem d'il·lusions, somnis i futurs incerts, vam veure saltar algun que altre gos i vam dinar en una terrasseta, però sobretot va ser una diada que em va portar records molt agradables i vam disfrutar molt veient com els gossos, guiats pels seus companys, feien les pistes. Bè, de fet... l'Uriel va aprofitar per fer un sonet :)



"Potser es cert que només recordem allò que ens agrada, però que seria d'aquestes nits sense una bona dosis de nostalgia gola avall"