El 27 d'octubre de 2009 vam portar a la Runa amb la seva nova família, no va ser una decisió fàcil, però va ser la millor que podríem haver pres.
Des d'aquell dia la Shanti i la Runa no havien tornat a passejar juntes. Algun cop sí que s'havien vist, sempre a "casa de la Runa" i la veritat és que les dues acostumen a estar força tenses quan es troben.
Aquest dissabte passat vam quedar per anar a caminar tots junts i va ser una experiència molt gratificant. Vam anar a les deveses de Salt i al pla dels socs, on les dues petites van poder córrer al seu aire i sense cap conflicte entre elles.
La Runa anava molt relaxada, fent força cas a les ordres d'en Xevi, sense barallar-se amb els gossos del seu tamany, ignorant als ciclistes i deixant pas als corredors. L'únic incident que hi va haver va ser amb un gos gros que es va acostar a saludar a les petites... i a la Runa no li va fer gaire gràcia... però no va passar d'uns quants lladrucs que en Xevi va saber controlar.
Va ser molt agradable veure a les dues "nenes" caminar juntes, l'una al costat de l'altre, ensumant les mateixes herves i ficant el nas allà mateix sense que es barallessin entre elles o hi hagués tensió. I és que encara em sorpren com pot arribar a ser-ne de "terapeutic" un bon passeig, en el sentit que dos gossos que no es porten be poden anar de costat sense que hi hagi cap problema entre ells.
Des d'aquell dia la Shanti i la Runa no havien tornat a passejar juntes. Algun cop sí que s'havien vist, sempre a "casa de la Runa" i la veritat és que les dues acostumen a estar força tenses quan es troben.
Aquest dissabte passat vam quedar per anar a caminar tots junts i va ser una experiència molt gratificant. Vam anar a les deveses de Salt i al pla dels socs, on les dues petites van poder córrer al seu aire i sense cap conflicte entre elles.
La Runa anava molt relaxada, fent força cas a les ordres d'en Xevi, sense barallar-se amb els gossos del seu tamany, ignorant als ciclistes i deixant pas als corredors. L'únic incident que hi va haver va ser amb un gos gros que es va acostar a saludar a les petites... i a la Runa no li va fer gaire gràcia... però no va passar d'uns quants lladrucs que en Xevi va saber controlar.
Va ser molt agradable veure a les dues "nenes" caminar juntes, l'una al costat de l'altre, ensumant les mateixes herves i ficant el nas allà mateix sense que es barallessin entre elles o hi hagués tensió. I és que encara em sorpren com pot arribar a ser-ne de "terapeutic" un bon passeig, en el sentit que dos gossos que no es porten be poden anar de costat sense que hi hagi cap problema entre ells.
3 comentaris:
a veure si el proxim passeig juguen i tot, ja sería massa
Salut
Xevi T
Què bé!
En aquesta darrera foto, m'ho sembla a mi o la Runa està gaudint d'un bany d'herbes?
efectivament... la Runa esta gaudint d'un bany d'herbes XDDDD s'ho va passar de conya :)
Publica un comentari a l'entrada