un petit gran tresor

Un tresor es allò que per nosaltres te un gran valor, és quelcom molt preat que defensariem amb ungles i dents per protegir-lo. Un tresor pot ser un objecte, un somni, un sentiment, un ideal, una il·lusió, un record ... però tots tenen una cosa en comú, i és la gran importància que han adquirit a les nostres vides.

Tothom hauria de tenir el seu tresor, i hauria de ser alguna cosa especial que el fes feliç. Però de vegades el nostre tresor ens enlluerna i obsessiona tant que vivim exclusivament per ell i només ens fa patir. Altres vegades som incapaços de gaudir del que tenim i desitgem el dels altres, volem tresors que no ens corresponen i ens fa desgraciats. D'altres vegades no sabem que tenim un tresor fins que el perdem, i aleshores la única cosa que sabem fer és lamentar-nos del que podria haver estat pero no ha sigut.

Però tot sovint gaudim del nostre tresor, en tenim cura, el cuidem i el protegim. Aprofitem cada minut que podem per estar amb ell, mimar-lo, disfrutar-lo i veure'l crèixer, perque si el nostre tresor està be, nosaltres tambè ho estem, perque és quelcom que ens ompla, que dona un sentit a les nostres vides, que fa que hagim de lluitar per alguna cosa i que, en definitiva, ens fa sentir vius.

Un tresor pot ser un objecte ...

un somni

Un sentiment
...

un parentesis

Una de les grans avantatges de tenir gos, es que tens l'excusa perfecte per sortir a passejar, fer un parentesi i aillar-te de l'estres al que estem sotmesos a diari. No hi ha res mes relaxant que anar a fer un volt pel bosc amb els teus amics peluts, oblidar-te de les obligacions i evadir-te de les preocupacions.

Durant una estona, frenes el teu ritme de vida i tot es torna mes lent, les presses desapereixen i el teu unic objectiu es gaudir de l'entorn. Pas rere pas descarregues la tensió que has anat acumulant, la calma t'abraça, i notes com un petit somriure es va dibuixant als teus llavis, perque es durant aquesta pausa que pots assaborir el sentit de la tranquil·litat.

Descobreixes que hi ha una altre manera d'entendre el mon que t'envolta, te n'adones que no has de correr per arribar enlloc, i que tens l'oportunitat de trobar-te amb tu mateix. Els teus pensaments flueixen a poc a poc, i és que no hi ha necessitat d'anar mes rapid, perque mentre passeges ningu et marca el compas a seguir.

Enfilant cami a la font de Sant Cristofol, a Cassà de la Selva
(m'encanta aquella zona)


Un acompanyant improvisat.


La Runa fent coneixences


LA font de Sant Cristofol

A en Xevi a mi ens encanta anar a passejar amb les nostres nenes, ja sigui pel bosc, per camins de sorra o pel veinat, el cas es que gracies a elles tenim uns moments per gaudir de la tranquil·litat d'una bona caminada.

ja fa un any

Quants cops no hem exclamat amb sorpresa "ostres, si ja fa un any de ..." "si que passa ràpid el temps..." I es que sense donar-nos compte, els dies es tornen setmanes, les setmanes mesos i els mesos anys. Però nosaltres anem fent el nostre camí, pas a pas continuem vivint les nostres vides, i de tant en tant ens agrada mirar enrera i reflexionar sobre el trajecte fet.

Tot sovint agafem un album de fotos, observem el nostre passat, viatgem en el temps i ens submergim en el que vam ser, en aquella persona que ens queda a l'hora tan lluny i tant a la vora. Ens agrada recordar com erem, i tot sovint ens sorprenem de la nostre propia imatge, "aquest era jo?".

Es aleshores quan veiem com hem anat canviant, les nostres petjades s'han fet mes grans i segures; cada experiència viscuda, cada persona coneguda, cada història escoltada, ha passat a formar part de nosaltres, enriquint-nos, ensenyant-nos i enfortint-nos. Continuem essent els mateixos, però a l'hora som diferents, i és que si hi ha alguna cosa que va implícita amb el pas del temps són les marques ens van modelant dia a dia.


Ara ja fa un any que la Shanti va arribar a les nostres vides, i ella tambè ha anat canviant, de vegades m'agradar mirar les fotografies de quan arribar i comaparar-les amb la gosseta que és ara.

Shanti amb 6 setmanes

Shanti al cap d'un any